Actualment estem vivint un moment de canvi normatiu, en què es posa una especial atenció a l’estalvi energètic en el sector de l’edificació. Sens dubte,això és una bona notícia, però cal remarcar que bàsicament es fa èmfasi en la nova construcció, el que propicia que l’enorme parc existent d’edificis segueixi consumint molta més energia de la que realment necessita per desenvolupar les seves funcions. Per tant, mentre no es millori l’eficiència energètica d’aquest conjunt d’edificis no podrem parlar d’una reducció sensible del consum d’energia en el sector de l’edificació.
Millorar l’eficiència energètica dels edificis ja construïts acostuma a requerir un estudi força laboriós per determinar els aspectes a millorar, ja que sovint no disposarem de detalls constructius ni plànols d’instal·lacions que ens permetin conèixer amb exactitud l’edifici. Tot i que hi ha molts factors que determinen l’eficiència energètica dels edificis, com el rendiment de les instal·lacions o la gestió que se’n fa, un dels més destacats és la composició de façanes i coberta. El consum en climatització depèn en gran mesura de les infiltracions, els ponts tèrmics o l’estat de l’aïllament; però sovint ens resultarà difícil determinar si aquests aspectes de l’edifici són correctes, ja que pot ser necessari realitzar cates o altres assajos destructius. Afortunadament existeix una tecnologia que pot facilitar enormement aquesta tasca, la termografia.
La termografia és el registre gràfic de la calor emesa per la superfície d’un objecte en forma de radiacions infraroges. Les radiacions que emeten els objectes augmenten amb la temperatura, per tant al detectar aquestes radiacions infraroges les càmeres termogràfiques ens permeten visualitzar les diferències de temperatura dels objectes.
En el gràfic superior podem apreciar l’espectre visible per l’ull humà, que no és sensible a les radiacions infraroges emeses per els objectes. La càmera termogràfica genera una imatge utilitzant els colors que l’ull humà sí que pot reconèixer, per tant ens permet detectar les variacions de temperatura d’un parament a partir dels colors de la imatge.
En aquest gràfic veiem que les finestres de l’edifici del davant tenen un color entre verd i groc, mentre que la resta de la façana és de color blau. Si comprovem l’escala de colors adjunta podem determinar que la façana està a 3 o 4ºC i les finestres a 5 o 6ºC. A l’hivern és habitual que la superfície de les finestres estigui a una temperatura superior a la de la façana, ja que el nivell d’aïllament no és el mateix i la calor de l’interior de l’edifici bàsicament s’escapa per el vidre. En un primer pla tenim un arbre que evidentment no desprèn calor, i si observem el fons veurem un edifici amb una gamma de colors força diferents dels de l’edifici que està en primer pla. La superfície d’aquest edifici està més calenta que la del primer, el que probablement significa que el nivell d’aïllament de l’edifici és menor i deixa escapar més quantitat de calor cap a l’exterior.
L’any 1800 Frederick William Herschel va descobrir l’existència de la radiació infraroja, però la termografia en sí no va tenir un desenvolupament important fins que es va produir la crisi energètica dels anys 70. La necessitat de reduir les pèrdues de calor vinculades als edificis i vivendes era una prioritat a causa de l’alt cost de l’energia necessària per climatitzar-los. Les possibilitats d’aquesta tecnologia per al sector de l’edificació són moltes, ens permet analitzar les condicions d’aïllament d’un edifici, localitzar i avaluar ponts tèrmics, humitats internes i infiltracions d’aire, calcular la transmissió tèrmica d’un parament i fins i tot analitzar els sistemes de climatització. Tot i així també cal remarcar alguns inconvenients de la termografia, i és que les càmeres de qualitat són molt cares, no sempre és fàcil interpretar-ne les imatges i la precisió en la mesura de les temperatures no és tan alta com en els termòmetres de contacte.
Com a conclusió podem determinar que el potencial de la termografia és molt gran, permet obtenir una gran quantitat d’informació en molt poc temps i sense haver de fer assajos destructius, fet que facilita enormement l’anàlisi dels edificis per millorar-ne l’eficiència energètica. La contrapartida és que es tracta una tecnologia cara si volem utilitzar aparells fiables, tot i que també cal tenir en compte que per a casos puntuals una bona opció pot ser llogar el servei, evitant així la gran despesa inicial de la càmera termogràfica.
Agenda de la Construcció Sostenible