Fer manteniment (inspeccionar, netejar, planificar reparacions, gestionar el patrimoni immobiliari), fer manteniment dels edificis no és una tasca agraïda; no hi ha tallada de cinta ni fotografies a les revistes. Malgrat tot, les tasques de manteniment han de prendre un paper actiu en la preservació del medi ambient i en la protecció de la salut de les persones.

En són un exemple els brots de legionel·la que salten repetidament als mass media: bàsicament un problema de manteniment dels equips d’aire condicionat traslladat a la salut pública. Al nostre país, on s’han multiplicat ràpidament aquests tipus d’equips, no hem estat capaços d’anticipar-nos als riscos. Per solucionar aquesta problemàtica, s’han publicat en poc més d’un any diversos decrets autonòmics i, aquest mes de juliol, un d’estatal per regular la prevenció d’aquests brots. I com? Doncs amb les mesures que tothom coneixia, la neteja periòdica dels equips: fent manteniment.
En descàrrec de molts caps de manteniment que coneixem cal dir que molts cops l’arrel del problema és la manca crònica de pressupost amb el qual es veuen abocats a treballar. Però arguments d’aquests tipus, i un parell més que volia exposar ara mateix, han de ser suficients per a, diríem, negociar un pressupost més realista del que costa mantenir un edifici.

Deia, dos aspectes més.

• El primer, el podem trobar a l’esperit del RITE (Reglament d’Instal·lacions Tèrmiques als Edificis) que ha ampliat els continguts de manteniment de les instal·lacions, per augmentar-ne l’eficiència, acció que es pot llegir des de l’òptica de l’estalvi econòmic, però que aquí ens interessa per ressaltar una de les lluites dels propers anys des de l’òptica mediambiental: l’ús eficient de la poca energia que tenim.
  
  
• El segon, i ja per finalitzar, es refereix a l’alt grau de responsabilitat dels caps de manteniment ja que cada cop més han d’estar conscienciats i formats en aspectes de salut i medi ambient. L’exemple més paradigmàtic el trobem en tota la problemàtica que tenim amb els equips transformadors d’electricitat que continguin o hagin contingut PCB en algun moment de la seva vida útil. És el cap de manteniment qui n’ha de tenir coneixement per evitar riscos de contaminació de l’edifici, dels seus usuaris i del seu personal, així com també ha de tenir la capacitat de maniobra per trobar la solució més adient d’acord amb la normativa apareguda recentment.