Aquest mes fa sis anys que des d’aquest espai es va tractar el tema del verd urbà per primera vegada, amb l’article “Boscos urbans”. Es podria dir que des de llavors ha plogut molt, però la veritat és que no tant com ens agradaria. El mes passat vàrem parlar de la sequera, fent èmfasi en la necessitat de reutilitzar l’aigua en els habitatges, però com que de moment els pantans es continuen buidant, nosaltres seguirem insistint en l’estalvi d’aigua. Això sí, aquesta vegada sortim dels habitatges i ens centrem en els jardins i els espais públics.

El primer que ens podríem qüestionar és, tenint en compte l’escassa quantitat d’aigua que ens proporciona el clima mediterrani actual, si resulta lògic crear i mantenir zones verdes en les ciutats. La resposta és rotundament afirmativa: els avantatges que comporta el verd urbà superen amb escreix els inconvenients del seu manteniment. Els arbres i les plantes tenen un paper important en la qualitat de l’aire de la ciutat, en absorbir una gran quantitat de pols i partícules suspeses (mitja tona cada any a Barcelona). Ajuden a regular la humitat i filtrar el sol a l’estiu, reduint així considerablement la temperatura de les zones on projecten la seva ombra. També representen importants avantatges socials i potencien la biodiversitat urbana, indicador bàsic per determinar la qualitat ambiental de la ciutat. I a més, fixen CO₂, amb la qual cosa combaten el canvi climàtic!

Acció del verd urbà sobre l’atmosfera:

Font: “Espacios verdes para una ciudad sostenible” 

Resulta interessant analitzar un espai recentment renovat de la ciutat de Barcelona, com és el Fòrum. Podem avalar-ne diverses virtuts, en què destaca la poca quantitat d’aigua necessària per al seu manteniment. Sens dubte s’ha tingut en compte l’aigua disponible a la ciutat per mantenir els espais públics i s’ha creat un espai amb vegetació autòctona, que no requereix gaires atencions. De totes maneres, també en podem destacar alguns defectes, com el fet que les ombres, tan necessàries durant els mesos d’estiu, s’hagin confiat a elements metàl·lics o de formigó. En alguns moments tenim la sensació d’estar, literalment, immersos en un bosc de formigó.

Amb relació a l’estalvi d’aigua per al verd urbà, l’Ajuntament de Barcelona ha adquirit recentment el compromís de deixar d’utilitzar aigua de boca per al reg en un termini d’entre 4 i 6 anys. Aquesta acció s’ha enfocat en la bona direcció, i és que la solució al problema de mantenir els espais verds no és la seva restricció sinó la seva gestió sostenible.

Ja hem vist que, d’espais verds, quants més en tinguem, millor. El límit provablement estaria a evitar convertir les ciutats compactes en ciutats difuses, ja que tot i tenir molta vegetació, són formes urbanes molt ineficients des del punt de vista energètic. La clau és crear una trama de zones verdes de diverses mides, que permeti l’existència d’una xarxa d’usos eficaç.   

Consells sobre la creació i el manteniment dels espais verds

El requisit principal a tenir en compte quan es preveu crear un espai verd és ser conscients de la climatologia. Si ens trobem en un clima mediterrani ens hem d’oblidar d’intentar reproduir un jardí de clima nòrdic o tropical, per molt suggeridors o paradisíacs que ens puguin semblar. La vegetació haurà d’estar preparada per patir llargs períodes de sequera, pluges mal repartides al llarg de l’any, i una radiació solar forta durant els mesos d’estiu.

Tot seguit hem d’avaluar la quantitat, qualitat i origen del tipus d’aigua disponible per al manteniment de les zones verdes. A partir d’aquests requisits, es determinarà la quantitat i tipus de vegetació que podem plantar. Sempre que sigui possible caldrà utilitzar aigua procedent de la pluja, el nivell freàtic o de la depuració d’aigües residuals del municipi. Si s’utilitzen aigües pluvials, caldrà preveure un dipòsit, bombes d’impulsió i xarxa de recollida d’aigua de pluja.

En les zones de pas, els paviments han de ser permeables, perquè les plantes properes puguin aprofitar millor la pluja. Però també és important que les plantes tinguin un drenatge excel·lent, ja que les arrels de moltes plantes que toleren la sequera es podreixen fàcilment i no estan preparades per resistir l’excés d’aigua.

Optimitzar el reg, espaiant-lo en el temps per millorar el creixement de les arrels, permetrà incrementar la resistència de les plantes. Això implica també agrupar les plantes segons les seves necessitats d’aigua, ja que així facilitem les tasques d’optimització del reg.

Molts arbres mantenen el seu fullatge sota les severes condicions estivals, sense necessitat d’ajuda, com el xiprer, el pi, el cedre, l’alzina o l’olivera. Els arbres tenen un paper fonamental en el conjunt de la vegetació, en proporcionar ombra intermitent a la resta de plantes. La radiació directa del sol d’estiu en les plantes provoca un excés de transpiració de les fulles i l’evaporació de la humitat del sòl; això implica unes necessitats d’aigua molt majors que en espais on els arbres proporcionen ombra.

Conclusió 

Els espais verds dignifiquen la ciutat, la fan més confortable i acollidora. Per tant, cal potenciar l’aparició de nous espais verds, ja sigui en forma de grans parcs, petits jardins o arbrat viari. Tot i així, cal tenir en compte el clima del nostre municipi i ser conseqüents a l’hora de decidir el tipus de vegetació que cal plantar. La vegetació autòctona no tan sols ens permetrà estalviar aigua sinó que ens donarà identitat pròpia. Finalment cal apostar per l’ús d’aigua procedent de depuradores d’aigües residuals, de la recollida de pluja o del nivell freàtic, ja que l’obtenció d’aigua per beure té uns costos que és innecessari assumir per al reg dels espais verds.

Agenda de la Construcció Sostenible