Es considera que un habitatge és domòtic si hi ha agrupacions automatitzades d’equips, normalment associats per funcions, que tenen la capacitat de comunicar-se interactivament entre si a través d’un bus domèstic multimèdia, que els integra.
Cal aclarir que un habitatge amb automatismes, com per exemple amb una persiana que s’obre i es tanca mitjantçant un comandament a distància, no es pot considerar un habitatge domòtic. Si, seguint l’exemple anterior, fos capaç per si mateix de tancar les persianes i activar l’alarma d’obertura de finestres quan la casa està desocupada, llavors sí que es parlaria d’un habitatge domòtic, ja que diversos sensors i actuadors es comuniquen per determinar quina acció cal realitzar.
Les principals aplicacions de la domòtica són:
- Confort
- Gestió de l’energia
- Seguretat
- Comunicacions
Si es parla de construcció sostenible, l’aplicació més interessant que es pot trobar de la domòtica és la gestió de l’energia. Normalment es considera que l’estalvi energètic que resulta de controlar-ne automàticament la gestió és d’un 10% aproximadament. Però cal matisar que si un usuari ja gestionava correctament l’energia, pràcticament no notarà la diferència de consum en fer una instal·lació domòtica; en canvi, si malbaratava molt l’energia pot notar un estalvi de més d’un 50%. Cal tenir en compte que la domòtica no incrementa el grau d’eficiència dels aparells de climatització o de les làmpades, senzillament és equivalent a tenir una persona a casa que es preocupa que no quedin finestres obertes amb la climatització funcionant, que la temperatura sigui l’òptima per adquirir un compromís entre confort i consum, que no quedin llums encesos de forma innecessària o que es baixin les persianes quan hi ha excessiva incidència de radiació solar.
Les aplicacions de la domòtica en el camp de la gestió de l’energia són molt diverses i les més adequades dependran de les característiques de cada habitatge, però sempre han d’anar lligades a altres factors, com l’eficiència de les instal·lacions o a l’adequada construcció de l’edifici, si es vol parlar d’habitatge sostenible.
Probablement un dels esculls que troba la domòtica a l’hora d’implantar-se en els habitatges és la desconeixença que hi ha del tema. La majoria de promotors i tècnics desconeixen si una instal·lació domòtica els permetrà utilitzar els electrodomèstics habituals, si complicarà excessivament les instal·lacions de l’edifici o, senzillament, si encarirà molt el preu final de l’habitatge. La resposta és sí i no en tots els casos. Hi ha sistemes que tan sols es comuniquen amb elements “intel·ligents” i fins i tot els interruptors dels llums han de ser especials. N’hi ha que s’adapten a tots els dispositius estàndards dels habitatges; n’hi ha que impliquen una quantitat de cablejat molt gran, i n’hi ha que n’utilitzen molt poc o fins i tot que són sense fils. Algunes instal·lacions poden resultar molt cares, però també es poden fer aplicacions interessants per menys de 1.000 €. Tot depèn de les aplicacions que volem fer i del que estem disposats a pagar.
Les aplicacions que podem donar a la domòtica per estalviar energia no varien gaire de les accions que pot fer una persona, però tenim la certesa que sempre es faran de forma automàtica. Llavors el que cal plantejar-se no és quines són les limitacions de la domòtica en aquest camp, sinó quins són els sistemes que hi ha i si és factible aplicar-los als projectes.
Les diferents tipologies que es poden trobar són:
Sistema centralitzat
Els elements de la xarxa produeixen o reben informació, però ha d’existir una central que processi aquesta informació.
Avantatges: la instal·lació és senzilla i el cost és moderat.
Inconvenients: la quantitat de cablejat és important, és difícil fer ampliacions futures i si la central falla, tot el sistema falla.
Sistema descentralitzat
Tots els elements de la xarxa poden generar i rebre informació, a més de processar-la per fer una acció determinada. És necessari un protocol de comunicacions per tal que tots els elements funcionin correctament; alguns dels més coneguts són:
- EIB. Funciona a través d’un cable anomenat bus de comunicacions.
- X2D. Funciona per radiofreqüència.
- X-10. Funciona per corrents portadores, o sigui, a través de la xarxa elèctrica de l’habitatge.
Avantatges: és senzill fer ampliacions del sistema i es necessita poc cablejat per fer la instal·lació. El seu funcionament és molt més segur, ja que no depèn de cap central; per tant, si s’espatlla un element, la resta continua funcionant.
Inconvenients: el cost és força elevat, cal utilitzar elements específics preparats per al protocol de comunicacions que s’esculli, i la seva programació és més complexa.
Per entendre millor les diferències entre els dos sistemes s’analitzarà un exemple molt senzill:
En un habitatge s’instal·la un sistema centralitzat. Es té una central de gestió, una cèl·lula fotoelèctrica i una persiana motoritzada, i l’objectiu és que durant els mesos d’estiu la persiana baixi automàticament si hi ha radiació directa del sol per evitar l’augment de temperatura.
Com que és un sistema centralitzat, el sensor passa la informació a la central de gestió, i és aquesta la que activa l’actuador per baixar la persiana.
Si hi ha molts sensors i actuadors per tot l’habitatge, la quantitat de cablejat que apareix és important. L’avantatge és que es pot fer servir qualsevol sensor o actuador; no s’han d’utilitzar models específics.
En aquest cas es té un sistema descentralitzat. No hi ha central de gestió i és el sensor mateix el que es comunica amb l’actuador per baixar la persiana quan és necessari. Es redueix molt la quantitat de cablejat, però es necessita que tots els aparells puguin entendre el mateix protocol de comunicació; per tant, són aparells específics que resulten més cars.
Sistema distribuït
És una combinació dels dos sistemes esmentats anteriorment. Els elements de la xarxa poden rebre i generar informació, però estan connectats a mòduls que es comuniquen entre si a través d’un bus domèstic. En aquest cas, per tant, també caldrà un protocol de comunicacions, com per exemple, Batibus, EHS o LonWorks.
Aquest sistema combina els avantatges dels dos anteriors. Se’n pot assegurar millor el funcionament i és fàcil d’ampliar, al mateix temps que els sensors i actuadors poden ser de tipus universal i, per tant, el cost és més moderat. L’inconvenient més destacable és la dificultat de la programació.
Tan sols es podrà determinar el sistema més adequat si es coneixen el projecte i les necessitats del client. Per exemple, podria ser raonable utilitzar un sistema per radiofreqüència si s’està fent la instal·lació en un habitatge existent, ja que tot i que el sistema en si resulta força car, cal tenir en compte que no caldria fer obres. D’altra banda, si el projecte és molt petit i s’està construint l’habitatge, el més raonable pot ser utilitzar un sistema centralitzat pel seu baix cost.