Al final del setembre passat, es varen presentar els mapes de zonificació dels municipis catalans segons la protecció envers la contaminació lumínica que ha proposat la Generalitat. Aquests mapes s’emmarquen en les directrius del Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual es va aprovar el reglament de desenvolupament de la Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn. Actualment els mapes estan pendents de l’aprovació per part dels municipis catalans per tal que hi que proposin les modificacions raonades a la zonificació del seu terme. El Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya té previst aprovar el mapa de protecció de tot Catalunya abans del juny de 2007.

La contaminació lumínica és l’augment del fons de brillantor del cel nocturn a causa de la dispersió de llum procedent de la il·luminació artificial. L’augment de llum artificial pot provocar alguns efectes:

• el consum inútil de recursos naturals
• la pertorbació del medi receptor
• l’afectació a les persones
• el segrest de la visió natural del cel nocturn
• la posada en perill de l’equilibri de determinats ecosistemes. 
  

Com a resultat de la contaminació lumínica, la foscor natural de la nit minva i desapareix progressivament la llum de les estrelles i els altres astres. Les boirines i el cel enterbolit potencien l'efecte fins a l'extrem de crear una capa de color gris o taronja que adopta la forma d'un núvol lluminós damunt les ciutats. L'abundor de partícules en suspensió augmenta la dispersió de la llum, de manera que, com més contaminat és l'aire de la ciutat, més intens és el fenomen. Si la llum dispersada prové de lluminàries amb un ample espectre d'emissió, l'efecte és molt pitjor perquè les radiacions lluminoses dels astres que tinguin idèntica longitud d'ona ja no poden ser captades pels aparells d'observació i alteren de forma significativa l'equilibri dels animals de vida nocturna. 

Ara per ara, la contaminació lumínica té segrestada una visió de la natura i el cel de nit de què tenim tot el dret a gaudir. La contaminació lumínica té moltes més repercussions de les que es veuen a simple vista.

Podem agrupar els efectes en 3 grans grups: 

Econòmic

• Una despesa energètica desmesurada: només a Alemanya (1998), un país força ben il·luminat, l'energia malbaratada per il·luminar els núvols era equivalent a l'energia produïda per una central nuclear de mitja potència
• Catalunya gasta cada any uns 18 milions d’euros per il·luminar els núvols. 
  

Ecològic

• Agressió a les aus migratòries, la vida marina (il·luminació indiscriminada de platges), els insectes, i la fauna nocturna o crepuscular. 
• Un abús en el consum de combustibles fòssils, amb la consegüent emissió de CO2 que se’n deriva.
  

Social 

• Un perill per a vianants i conductors: llums mal orientats o massa potents enlluernen, fan perdre agudesa visual i generen zones d'ombra massa contrastades.
• La intrusió lumínica, és a dir, la llum exterior que de manera indesitjada entra als habitatges. 
  

La prevenció de la contaminació lumínica té com a objectiu mantenir, tant com sigui possible, les condicions naturals de la nit. Amb una instal·lació correcta de la il·luminació exterior és possible, alhora, una bona observació del cel de nit; es garanteix així la bona il·luminació dels espais on s’ha de desenvolupar l’activitat humana. D’altra banda, cal pensar que més quantitat de llum no vol dir necessàriament millor il·luminació. El Decret 82/2005, a banda de regular la zonificació de Catalunya segons la protecció del territori envers la contaminació lumínica, estableix els terminis per a l’adequació de la il·luminació exterior existent. També promou ajuts als ajuntaments per a l'adequació de l'enllumenat exterior, estableix les característiques de les instal·lacions i els aparells d'il·luminació (làmpades, pàmpols...) segons les zones de protecció on són ubicats, regula la intensitat lluminosa emesa en les diferents zones, estableix una regulació horària per a la il·luminació, regula el flux lluminós, i fixa l'Observatori Astronòmic del Montsec com a punt de referència i n'estableix l’àrea d'influència.

Amb l’aplicació d’aquest Decret 82/2005, es calcula que es produirà un estalvi directe en el consum d’electricitat de 160 gigawatts/hora, cosa que representa un total d’11 milions d'euros l'any. A més, s’evitarà la combustió equivalent a 14.000 tones de petroli. També, si es considerés que tota l'energia estalviada té el seu origen en la combustió de recursos fòssils, podria dir-se que s'evitaria l'emissió a l'atmosfera de 50.000 tones de CO2, 1.000 tones de CO i 2.400 tones de NO2. 

La inversió associada a l'adequació de les actuals instal·lacions d'il·luminació exterior de Catalunya es valora en uns 40 milions d'euros. Aquesta inversió queda compensada per l'estalvi energètic anual que produeix l’adequació mateixa, de manera que el cost de la inversió es pot amortitzar en menys de 4 anys.

Una altra de les finalitats de la normativa és respectar el dret de les persones a gaudir de la visió del cel a la nit sense llums artificials, sense que això mai no suposi haver de renunciar a poder disposar de prou il·luminació exterior. Es tracta, simplement, de recuperar allò que un progrés, moltes vegades entès en excés, ha fet que perdéssim innecessàriament, de manera que la il·luminació exterior sigui només la que cal. 

Continuant amb el mapa de protecció vers la contaminació lumínica a Catalunya, aquest pren com a punt bàsic de referència el planejament urbanístic. El mapa preveu diverses zones de protecció, atenent d'una banda la necessitat de mantenir una correcta il·luminació en aquelles àrees en què es desenvolupa l'activitat humana; i, de l’altra, la protecció, tant com sigui possible, dels espais naturals i la visió natural del cel de nit. Així, es determina finalment la concreció de quatre tipologies de zones de protecció, des de les E1, de màxima protecció envers la contaminació lluminosa, a les E4, corresponents als espais d'ús intensiu a la nit, de menor protecció.

• Zona E1, de màxima protecció: 7.463 km2 (23 % de Catalunya). Correspon a les àrees coincidents amb els espais d’interès natural, les àrees de protecció especial, i les àrees coincidents amb la xarxa Natura 2000. 
  
  
• Zona E2, d’alta protecció: 22.358 km2 (70 % de Catalunya). Es considera zona E2 el sòl no urbanitzable fora d’un espai d’interès natural, d’una àrea de protecció especial o d’una àrea de la xarxa Natura 2000. 
  
  
• Zona E3, de moderada protecció: 2.073 km2 (7 % de Catalunya). Són les àrees que el planejament urbanístic qualifica de sòl urbà o urbanitzable.
  
   
• Zona E4, de baixa protecció: 0 km2 (0% de Catalunya). Són àrees en sòl urbà d’ús intensiu a la nit en activitats comercials, industrials o de serveis, i també vials urbans principals. Les determina l’ajuntament de cada municipi, que haurà de notificar la proposta de zonificació al Departament de Medi Ambient i Habitatge, que les haurà d’aprovar. No poden classificar-se zones E4 a menys de 2 km d’una zona E1. 

Estratègies de millora

Il·luminar bé és molt fàcil. Cal enviar la llum allí on la necessitem i emprar làmpades de baix consum. A continuació ressenyem algunes bones pràctiques per evitar la contaminació lumínica del cel:

• Cal il·luminar sempre de dalt a baix i en el cas que això no sigui possible, cal orientar els focus per evitar que aquests enviïn llum per sobre l'objecte o l’edifici a il·luminar.
• Orientar els focus per sota l'horitzontal i apantallar-los.
• Fer servir bombetes monocromàtiques de sodi a baixa pressió i no il·luminar allí on no calgui.

A l’Agenda de la Construcció Sostenible, trobareu materials que us ajudaran a aplicar aquestes pràctiques i d’altres.