BIM és l’acrònim de Building Information Modeling (modelització de la informació de l’edifici), un tipus de programa CAD que permet construir en comptes de dibuixar. Des del punt de vista de la construcció sostenible, els avantatges que comporta utilitzar aquest tipus de programes són, de moment, ben pocs. Afortunadament la situació està canviant ràpidament i els avantatges potencials són enormes.

Els principals arguments de venda d’aquest tipus d’aplicacions són l’increment de la productivitat i la seguretat que tots els plànols són coherents entre si. Quan definim un projecte amb un programa BIM normalment treballem en planta, tal com ho faríem dibuixant amb un programa CAD habitual, però com que definim elements (murs, finestres, etc.), en comptes de dibuixar línies, al final obtenim un model 3D del nostre edifici. Els avantatges són clars: de forma automàtica obtenim les façanes i totes les seccions que considerem oportunes. Tan sols cal definir en quin punt volem tallar i el programa s’encarrega de fer el dibuix de la secció. Si hem definit correctament el projecte, la majoria d’amidaments també es poden obtenir de forma automàtica.

El que encara no acostuma a ser un argument de venda són els avantatges ambientals que pot comportar utilitzar un programa BIM en fase de projecte:

• Si tenim una base de dades de productes amb les seves característiques ambientals, com els kg de CO₂ o m³ d’aigua necessaris per a la seva fabricació, podem determinar fàcilment alguns paràmetres de l’impacte ambiental de la construcció de l’edifici. A mesura que es realitzen modificacions en el projecte, s’actualitzen automàticament els valors d’impacte ambiental. Evidentment caldria la cooperació dels fabricants dels productes per poder tenir una base de dades amb valors realistes.
• La simulació energètica dels edificis, tan costosa per a la majoria d’usuaris de LIDER i CALENER, es podria realitzar de forma automàtica, sense haver de tornar a definir l’edifici. Actualment ja hi ha empreses que estan tramitant el reconeixement dels seus programes (com AX-3000), que permeten obtenir la certificació energètica que defineix el Reial decret 47/2007, mitjantçant un procés gairebé automàtic, a partir de l’edifici definit amb un programa BIM. La millora ambiental no és l’estalvi de temps, sinó que els arquitectes poden projectar tenint en compte el consum energètic de l’edifici.

Els últims anys tots els professionals de la construcció hem comprovat que els tràmits i comprovacions que cal fer en projectar i construir un edifici s’incrementen constantment, un fet ben lògic si es pretén millorar la qualitat de l’edificació, però que dificulta la fase de projecte i execució. Utilitzar correctament la tecnologia disponible avui en dia, en aquest cas els programes BIM, permetria fer comprovacions automàtiques d’una part molt important de la normativa vigent. Si hem construït l’edifici virtualment, fins i tot amb un emplaçament real situat geoespacialment, no seria complicat passar l’arxiu del nostre projecte per un validador creat per l’Administració que comprovés, per exemple, si l’alçada de l’últim forjat és la reglamentària segons la situació de l’edifici, si la instal·lació solar és la requerida per l’ordenança solar del municipi o si la demanda energètica compleix la normativa vigent. Ciència ficció? De cap manera. Actualment els usuaris de programes BIM poden carregar l’arxiu de l’edifici al web de Green Building Studio i obtenir la certificació LEED dels Estats Units. En aquest vídeo es pot veure com un usuari utilitza el Green Building Studio per calcular les emissions de CO₂ de l’edifici creat amb Revit i millorar-ne alguns paràmetres a partir de les recomanacions que fa el webservice.

Seria molt interessant per a l’Administració tenir la llibertat d’augmentar la normativa tant com faci falta sense haver de tenir en compte l’increment de temps que suposa per als professionals emplenar més formularis; malgrat això, encara som lluny que la normativa es validi de forma automàtica. El primer pas és que els estudis d’arquitectura utilitzin els programes adequats, ja que a partir dels fitxers d’Autocad mai serà possible fer aquestes comprovacions.

Els principals programes BIM que es troben actualment al mercat són el Revit (Autodesk), l’Archicad (Graphisoft) i l’Allplan (Nemetschek). Aquests dos últims ja fa molts anys que es comercialitzen i tenen una comunitat d’usuaris ben consolidada arreu del món. Revit, tot i ser l’últim en arribar, ha entrat en el mercat amb la seguretat que suposa provenir de la mateixa companyia que el famós Autocad.

En l’àmbit d’usabilitat, els tres programes són força similars, el que és d’agrair perquè demostra que la idea de BIM està ben definida i consolidada. Tant pel que fa a preus com a mòduls d’ampliació sí que hi ha diferències importants entre els tres programes, però haurà de ser l’usuari final qui decideixi quin li convé més segons les seves necessitats o preferències. Des de l’Agenda de la Construcció Sostenible ens limitarem a fer una crida a les companyies perquè maximitzin la compatibilitat entre els seus programes, ja que aquesta política és la que més beneficiarà els usuaris i els convencerà de fer el canvi cap a un mètode de treball que, en última instància, facilitarà l’adopció de criteris ambientals en els projectes d’edificació.

Agenda de la Construcció Sostenible