Gràcies a la inimflamabilitat i a les propietats dielèctriques (aïllants) que tenen els PCBs, aquests s’han emprat en numeroses aplicacions, moltes de les quals son presents als nostres edificis i habitatges. Els transformadors i condensadors elèctrics en són un exemple. Està demostrat que sotmesos a temperatures superiors als 350ºC (que poden arribar fàcilment en cas d’incendi) es transformen en un producte altament tòxic, desprenent gasos perillosos com les dioxines.

Cal constatar que els compostos de PCB no són biodegradables i, per tant, la contaminació persisteix pràcticament de forma indefinida, acumulant-se en el medi ambient. I encara que la seva solubilitat a l'aigua sigui baixa, poden romandre indefinidament en els rius i mars, contaminant el seu hàbitat i fauna.

S’ha demostrat en animals que els PCBs són cancerígens, i es considera molt provable que tinguin els mateixos efectes en els éssers humans. Actualment els PCBs tenen la consideració d’agents potencialment carcinògens.

A part de la carcinogènesi, els PCBs tenen altres efectes nocius per la salut. Principalment afecta al sistema immunològic, nerviós, reproductiu i endocrí.

Per a més informació sobre el tractament dels PCBs podeu consultar l’apartat de residus.