De la gran quantitat de residus que es generen, la major part són inerts, però hi ha una petita fracció de residus especials i perillosos que cal gestionar adequadament. Entre aquests hi trobem l‘amiant (i els productes que el contenen com el fibrociment) o les travesses de via.

Conceptes generals sobre residus especials

De la gran quantitat de residus que es generen, la major part són inerts, però hi ha una petita fracció de residus especials i perillosos que cal gestionar adequadament.

L'amiant

L’amiant és un silicat mineral en forma de fibres que quan s’inhala pot provocar, a la llarga, una malaltia pulmonar anomenada asbestosi i càncers de pulmó o de pleura. Les seves aplicacions han estat generalment vinculades al seu excel·lent comportament davant del foc (protecció d'estructures metàl·liques, aïllament de focus de calor, calorifugació de canonades calentes, etc.). Existeix un risc potencial molt elevat per als treballadors que el manipulin sense els mínims de seguretat (L'Informatiu, 97).
En aquest sentit, altres fibres, com la de vidre o la de roca comencen a ser qüestionades, tot i que sembla que la seva perillositat està molt dessota de la provocada per l'amiant.

Protectors de la fusta

Per definició són tòxics per poder actuar contra els fongs i els insectes xilòfags de la fusta. Després dels problemes d'alguns productes com el pentaclorofenol, les investigacions es dirigeixen cap a productes que quedin fixats en la fusta i no desprenguin COV ni metalls pesants. A l'actualitat tots els protectors han d'estar registrats al Ministeri d'Agricultura, on es porta el control de la seva toxicitat. Així doncs, qualsevol fusta tractada cal tractar-la com un residu especial.
Un cas paradoxal és el de les travesses de via tractades amb Creosota, que han passat de ser un producte que es reciclava com a material de construcció i per a jardineria, a esdevenir un residu perillós.

Plàstics

Tot i que la majoria de plàstics es comporten com inerts quan formen part de materials de construcció, alguns són altament tòxics en cas d'incendi

Materials radioactius

Tots els materials tenen radioactivitat, si bé en la majoria de casos no suposa cap perill per a les persones. Les radiacions poden ser de tipus alfa, beta o gamma; les més perilloses són les gamma i les menys les alfa. Un cas prou conegut va ser el dels parallamps radioactius, que es van haver de retirar degut a les radiacions que emetien. Un altre exemple els detectors iònics de foc emeten radiacions alfa, alguns models antics poden estar per sobre dels nivells admesos.
Una altra font de radioactivitat dins els edificis és el gas radó. És un gas noble que s'acostuma a trobar en terrenys granítics i que penetra dins els edificis a través dels fonaments. A països com Suècia es creen barreres als fonaments per evitar el seu pas.

Els PCBs

Gràcies a la inimflamabilitat i a les propietats dielèctriques (aïllants) que tenen els PCBs s’han emprat en numeroses aplicacions, moltes de les quals son presents als nostres edificis i habitatges. Els transformadors i condensadors elèctrics són un exemple. Està demostrat que sotmesos a temperatures superiors als 350º (que poden arribar fàcilment en cas d’incendi) es transformen en un producte altament tòxic, desprenent gasos perillosos com les dioxines.