De la gran quantitat de residus que es generen, la major part són inerts, però hi ha una petita fracció de residus especials i perillosos que cal gestionar adequadament. Entre aquests hi trobem l‘amiant (i els productes que el contenen com el fibrociment) o les travesses de via.

D’altra banda, cal tenir present que cada dia apareixen nous productes que ens fan la vida més fàcil i incrementen el nostre nivell de vida, però la velocitat amb que tot evoluciona no sempre permet assegurar que tot el que surt el mercat està prou desenvolupat i provat per assegurar que l'impacte que pot tenir sobre el medi ambient i especialment sobre la salut de les persones és inexistent.

La construcció no és aliena a aquestes limitacions que comencen a afectar principalment a l'impacte sobre el mediambient, la contaminació local i global, a la qualitat de l'aire interior dels edificis i en alguns casos a la qualitat de l'aigua potable. Sembla clar que fins ara el nostre sector no s'ha preocupat massa per aquests aspectes; la fe redemptora en les noves tecnologies comporta moltes vegades l'ús de materials poc experimentats, dels quals desconeixem moltes de les seves característiques.

És per això que recerca en el camp de la toxicologia no s’atura, i empeny als països occidentals a legislar per prohibir o limitar l'ús de noves substàncies, que tot d’un plegat passen de ser materials utilitzats diàriament a convertir-se en tòxiques per l'home i a esdevenint a la vegada residus perillosos