El Decret 201/94, especifica com s’ha de fer la gestió de les runes dels enderrocs i altres residus de construcció. El Decret especifica clarament en el seu article 1.2 que “ no es consideraran residus destinats a l’abandonament les terres o materials procedents de l’excavació que hagin de ser reutilitzats com a rebliment per a una altra obra autoritzada”.

Així doncs, per a fer una correcta gestió de les terres segons les especificacions del Decret tenim dues possibilitats: La primera seria la de fer la seva gestió com la resta de runes en dipòsits autoritzats. L’altra opció es la de la seva valorització com a reblerts. En aquest cas, si el reblert es fa a la mateixa obra, és obvi que les terres que estiguem generant a l’excavació, no es converteixen en residu, ja que les hi donem un ús a la pròpia obra. En el cas que aquest ús com a reblert volguem fer-lo en una altra obra de construcció, el decret especifica clarament que l’obra ha d’estar degudament autoritzada, i per tant haurà de tenir la corresponent llicència d’obres. En tots aquests casos, l’acreditació de que hem fet una gestió correcta dels sobrants d’excavació, la obtenim d’una banda amb el certificat de la instal·lació on hem fet l’abocament i en el cas de que les hàgim portat en una altra obra autoritzada, amb un certificat que ha de fer l’empresa constructora que ens ha acceptat les terres com a materials de construcció a la seva obra, i amb una còpia de la llicència d’obres corresponent.

El procés es pot complicar quan les terres no tenen cap dels destins anteriorment citats, ja sigui perquè en fem un abocament o reblert il·legal (amb les consegüents sancions administratives que se'n puguin derivar), o perquè les terres es queden en propietat de l’empresa que ha fet la seva excavació per donar-los-hi un ús posterior. Aquest segon cas s’acostuma a donar sovint quan el producte procedent de l’excavació té una bona qualitat, com pot ser en fer excavacions en zones de sorres netes o sauló. Al trobar-nos amb una casuística que no està contemplada pel decret, el resultat final a ulls de l’administració, pot ser el mateix que si hem fet un abocament il·legal, ja que l’empresa que ens ha fet l’excavació el més probable és que no estigui registrada com a gestor de residus, si no com a empresa d’excavacions i transport de terres, i per tant, en principi, no ens pot emetre cap certificat conforme s’ha quedat les terres en propietat per a donar-los-hi un ús posterior.

Per justificar aquestes operacions de reutilització de les terres, i segons consultes fetes amb l’Agència de Residus de Catalunya, no hi ha un tràmit administratiu específic, i el que hem de fer, és especificar en el Pla de Gestió de Residus que adjuntem a la sol·licitud de llicència d’obres que es té previst fer aquest tipus de gestió, considerant que es fa un destriament o recollida selectiva dels residus que generem, tal i com s’especifica al article 8.2 del Decret. Correspon a cada Ajuntament l’acceptació o no d’aquesta justificació, ja que els residus objecte del decret, poden ser gestionats com els residus assimilables als municipals i per tant són els ajuntaments els que tenen les competències de control de la seva gestió, d’acord amb la legislació vigent.