Un edifici mal aïllat necessita més energia per a mantenir la temperatura interior i es refreda més ràpidament quan se’n va la font de calor. Un aïllament deficient genera ponts tèrmics i pot provocar l’aparició de condensacions.
 
Per evitar ponts tèrmics la millor solució és donar continuïtat a l’aïllament en les trobades entre forjat i façanes. La col·locació de barreres de vapor a la cara calenta del tancament protegeix de les condensacions intersticials.

Als tancaments on el problema és el sobrescalfament a l’estiu (façanes est i oest i cobertes) és més eficient utilitzar cambres d’aire ventilades que milloren la transmissió tèrmica i faciliten el control energètic. Per aconseguir els efectes de refredament a dins de la cambra d’aire aquesta ha d’estar realment ventilada i assegurar el tiratge tèrmic.

La normativa actual d’aplicació als projectes d’edificació per calcular l’aïllament tèrmic és el DB HE-1 Limitació de la demanda energètica. L’objectiu que pretén és un ús racional de l’energia necessària per a l’ús dels edificis, reduint a límits sostenibles el consum. Segons càlculs previs, pot suposar un estalvi energètic de l’ordre del 15-35% respecte el consum que hi havia amb la normativa anterior, depenen del tipus d’edifici i de la zona geogràfica (dades Escola Superior d’enginyeria de Sevilla).

Aquesta normativa presenta les següents novetats respecte de l’anterior CT-79:

• Limita la demanda energètica màxima tant en règim d’estiu com d’hivern.
• Defineix una nova classificació climàtica (radiació solar).
• Té en compte les diferents orientacions de les façanes.
• Té en compte l’ús dels edificis.
• Defineix una envolvent tèrmica de l’edifici:
  • Els tancament de l’edifici: façanes (que inclou les obertures), cobertes, forjats, mitjaneres, tancament en contacte amb el terreny).
  • Particions interiors
  • Ponts tèrmics
• Treballa amb els valors límits de transmitancies tèrmiques (U) de cada element de l’envolvent i del factor solar modificat d’obertures. S’utilitzen noves unitats de càlcul.
• Per a cada tipus de zona climàtica, defineix la classificació de les fusteries segons la permeabilitat a l’aire
• Defineix exigències més altes de permeabilitat a l’aire de les fusteries exteriors i lluernaris.
• Comprovació de les condensacions (sobretot en materials mes porosos com ara la ceràmica, guixos, fusta..) i dels ponts tèrmics.
• Té previst treballar amb elements amb inèrcia tèrmica.

És destacable la millora en quan a evitar descompensacions de qualitat tèrmica entre diferents espais. Es calcula el gruix i el material d’aïllament adequat segons l’orientació de les façanes i de la coberta, (fins ara sovint el gruix de l’aïllament era unitari per a tota la pell de l’edifici).

Per a calcular la demanda energètica de l’edifici, es pot utilitzar l’opció simplificada del DB HE1 a partir de taules de limitacions (hi ha limitacions segons el % de buits de les façanes i de cobertes respecte de la part opaca) o amb l’opció general amb la simulació de l’edifici de projecte i un programa de càlcul (LIDER) que pemetrà fer una comparació amb un edifici de referència que compleix.

Les limitacions condicionen el disseny i per tant s’ha d’analitzar a l’hora de projectar:

• les façanes tindran una transmitància mitjana no superior a 0,73  W/m2K. (en Barcelona centre que es zona climàtica C.)
• les cobertes tindran una transmitància mitjana no superior a 0,45  W/m2K. (en Barcelona centre que es zona climàtica C.)
• les obertures s’han de dissenyar amb molta cura. En orientacions Sud, Sudest, Sudoest, Est i Oest, per climes càlids amb molta radiació solar, amb proporcions d’envidrament superiors al 40% s’han de col·locar proteccions solars per l’exterior que permetin l’enfosquiment total (també limita el factor solar de vidre). No s’accepta més del 50 % d’obertures respecte el total de façana per cap orientació i clima.

Disposaran de doble envidrament i fusteria exterior adequada (amb rotura de pont tèrmic) de manera que el conjunt (promig entre la del vidre i del marc) tingui un coeficient mitjà de transmitància tèrmica màxima a 3,30 W/m2 K.

• Els tancaments d’un espai habitable que sigui mitjanera tindrà una transmitància no superior a 1 W/m2K.
• En edificis d’habitatges, les particions interiors que limitin cada unitat d’ús tindran una transmitància no superior a 1,2 W/m2K.
   

Decret d ’ecoeficiència

Segons el decret d’ecoeficència es limita el coeficient de transmitància tèrmica als valors següents:

• 0,70 W/m2K en les parts massisses de tots els tancaments verticals exteriors.
• 3,30 W/m2K a les obertures de façanes i cobertes (incloent el marc).

El decret dóna una sèrie de puntuacions per les solucions constructives i de materials que són més ecoeficients. Per complir-lo, s’han de incloure al disseny opcions amb un mínim de 10 punts.

Les solucions que es valoren millor en termes d’ecoeficiencia són:

• Façanes ventilades, cobertes ventilades, coberta enjardinada, sistemes preindustrialitzats a l’estructura i als tancaments exteriors, asolellament a l’hivern, ventilació creuada natural, nivell d’aïllament de 28 dBA en finestres que donen a l’exterior.
• Aïllament acústic: Els elements horitzontals i les parets separadores entre propietats o usuaris diferents, i entre l’interior dels habitatges i els espais comunitaris, nivell d’aïllament mínim a so aeri de 48 dB.

El certificat d’eficiència energètica d’un edifici és una etiqueta reconeguda per l’administració, que dóna una informació tècnica objectiva sobre la classe energètica d’eficiència (A, B, C, D, G sent l’A per als més eficients).

Pels càlculs de demanda energètica té en compte l’envolvent de l’edifici i els sistemes tèrmics de calefacció, de refrigeració, d’aigua calent sanitària i d’ il.luminació.

Els càlculs es podran fer utilitzant el programa de simulació CALENER o l’opció simplificada que està preparant l’administració (encara no disponible).