Les aigües grises són aigües que provenen de la cuina, de la cambra de bany, dels lavabos, de les aigüeres... És l'aigua que a primera vista pot no tenir cap valor però que amb la seva reutilització estem allargant el seu cicle de vida afegint valor al seu ús.

Reutilitzar les aigües “grises" generades en les nostres llars es correspon a una nova forma de pensar en l'aigua, en lloc de tenir un aigua residual passem a obtenir una font de recursos hídrics.
Si reutilitzem les aigües grises, protegim les reserves d'aigües subterrànies, reduïm la càrrega de les aigües residuals i aconseguim una disminució important en la despesa d'aigua potable.
Al reutilitzar les aigües grises per a les cisternes aconseguim un estalvi d'uns 50 litres per persona i dia. Si considerem una família mitjana de 4 persones, això suposaria un estalvi d'uns 200 l/dia, és a dir, aproximadament el 25 % del consum diari de l'habitatge.

Si aquest sistema s'implanta en hotels, càmpings o instal·lacions esportives, estaríem parlant de xifres encara més importants, entorn del 30% d'estalvi d'aigua potable.

Els sistemes per a la reutilització de les aigües grises són molt demandats per al seu ús en habitatges unifamiliars, comunitats de veïns, instal·lacions esportives com camps de futbol o piscines, hotels i universitats. Aquestes instal·lacions consten d'unes canonades independents per on circulen les aigües grises fins a arribar a uns dipòsits, on es porta a terme un tractament de depuració. Gràcies a la depuració, l'aigua es pot reutilitzar per a alimentar les cisternes dels WC, per al rec del jardí o la neteja dels exteriors. L'equip de reutilitzación d'aigües grises s'instal·la en els soterranis o la golfa, amb els corresponents bidons que recol·lectaran i tractaran les aigües. També s'instal·laran les canonades que es precisin per a recol·lectar l'aigua de la dutxa i el lavabo, que conduiran l'aigua a tractar i, d'altra banda, les canonades que duran l'aigua tractada cap a les cisternes del wc i a una boca de rec, si fos necessària.

Rec per al jardí

Les aigües grises utilitzades correctament poden ser de gran valor per a la horticultura.

Contenen fòsfor, potassi i nitrogen, que converteix a les aigües grises en una font de contaminació per a llacs, rius i aigües, no obstant això poden utilitzar-se de manera beneficiosa per els seu nutrients per al rec de les plantes.

Hi ha diversos sistemes per a tractar les aigües grises destinades al rec, depenent de l'ús final que se li vagi a donar.

Els denominats "filtres jardinera" consisteixen en un filtre que reté els greixos que provenen principalment de la cuina. Posteriorment, es dirigeix aquesta aigua pretractada cap a una jardinera impermeable, on se sembren plantes de pantà, les quals es nodreixen dels detergents i la matèria orgànica, evaporen l'aigua i així la purifiquen. Gràcies a aquest procés es pot arribar a rescatar fins a un 70% de l'aigua, que a la vegada pot ser utilitzada per a irrigació.

El sistema de folre consisteix a dirigir l'aigua grisa cap a rases folrades amb un compost normalment d'escorça d'arbre triturada, palla o fulles, que s'encarrega de tractar les aigües i al mateix temps augmentar la riquesa del sòl al seguir un procés de compostatge.

Habitatges unifamiliars

Aquest sistema requereix la connexió dels desguassos de lavabos i banyeres a un circuit hidràulic format per;

• Un circuit físic, mitjançant uns filtres que impedeixen el pas de partícules sòlides: aquests filtres han de ser de grandària adequada per a retenir aquelles partícules que poden aparèixer en els desguassos.
• Altre tractament químic, mitjançant la cloració de l'aigua amb hipoclorit sòdic amb un dosificador automàtic, que la deixa llesta per a ser reutilitzada. Per a retornar l'aigua cap a les cisternes s'utilitzen bombes de baix consum que condueixen l'aigua des del dipòsit quan les cisternes, després del seu ús, han de ser omplertes de nou.

Per a dimensionar el sistema és fonamental el dipòsit. En funció del nombre de persones que habiten l'habitatge o dels usuaris de les instal·lacions, es calcula la seva grandària, per a arribar a un equilibri entre l'espai utilitzat i la capacitat del mateix.
Per a habitatges unifamiliars o plurifamilars, dipòsits de 0,5 o 1 m3 són els més habituals i per a instal·lacions hoteleres és usual l’instal·lació d'un o diversos dipòsits de 25 m3 . Generalment són de fibra de vidre, sent el lloc habitual d'ubicació el soterrani de l'habitatge. Si, per falta d'espai, el dipòsit s'ha d'instal·lar en la zona alta de l'habitatge, les aigües grises anirien a un pot sifònic i des d'aquest, mitjançant una bomba, s'elevaria l'aigua fins al dipòsit, distribuint-se després per gravetat fins a les cisternes. Si per algun motiu no hi ha aportació d'aigües grises o existeix un consum molt alt en els vàters, el dipòsit té un mecanisme de boies i vàlvules que supleix aquesta manca prenent aigua de la xarxa de proveïment general. Si, per contra, és molt alta la producció d'aigües grises s’omple excessivament el dipòsit, aquest disposa d'un l’orifici per prevenir el debordament que recull i duu el sobrant fins a la xarxa general de desguassos. El manteniment de tot el sistema de recollida es limita a una revisió anual dels filtres i del sistema de cloració, que no necessita ser realitzada per personal especialitzat.

Els costos d'aquestes instal·lacions depenen de l'empresa instal·ladora i del moment de la seva instal·lació. Per a habitatges en construcció de caràcter unifamiliar els preus estan entorn dels 1.200 € i per a instal·lacions esportives o hoteleres les xifres estarien entre els 9.000 € i 27.000 €, depenent de les dimensions de la instal·lació. En el cas d'habitatges o instal·lacions ja existents, el preu s'encareix, doncs hem d'afegir el preu de l'obra; per això es recomana implantar-los aprofitant reformes de la llar. L'avantatge en l'aplicació d'aquests sistemes és òbvia quant a l'estalvi d'aigua que es genera. A més s'evita la potabilització d'un volum d'aigua que, per l'ús que es destina, com aigua d'arrossegament, no és necessari que sigui potable, produint-se d'aquesta manera un segon estalvi significatiu.

Avantatges i inconvenients

Els beneficis de la reutilización de les aigües grises inclouen un menor ús de les aigües potables, un menor cabal a les fosses sèptiques o plantes de tractament, una purificació altament efectiva, una solució per a aquells llocs on no pot utilitzar-se altre tipus de tractament, un menor ús d'energia i químiques per bombejament i tractament, la possibilitat de sembrar plantes on no hi ha altre tipus d'aigua, o la recuperació de nutrients que es perden.

Un dels inconvenients dels sistemes de reutilizació d'aigües és que no poden utilitzar-se en qualsevol lloc, ja que és necessari un espai suficient que permeti desenvolupar el procés del tractament de l'aigua i que reuneixi les condicions climàtiques adients. Cal tenir en compte que encara que les aigües grises normalment no són tan perilloses per a la salut o el medi ambient com les aigües negres, provinents dels vàters, posseeixen quantitats significatives de nutrients, matèria orgànica i bacteris, pel que si no es realitza un tractament eficaç previ a la seva descàrrega o reutilització, causen efectes nocius a la salut, contaminació del medi i mala olor.