Entre els gasos i hidrocarburs utilitzats habitualment als edificis, hi trobem el gas natural, el gas propà, el gas butà i el gasoil. Com a combustibles fòssils que són, la seva combustió suposa una emissió de CO2. A més, són fonts d'energia no renovables. Generalment l'objectiu final d'aquestes instal·lacions és l'obtenció d'energia tèrmica (ja sigui per a calefacció, refrigeració, obtenció d'aigua calenta o en aplicacions de cocció) i un paràmetre que cal tenir en compte és el rendiment global, és a dir, la relació que hi ha entre les necessitats tèrmiques que satisfan i l'energia disponible en el combustible utilitzat. Aixi doncs, un aspecte important en l'elecció serà l'eficiència energètica dels equips.
Un altre aspecte que cal considerar és el pas de les instal·lacions. Aquests han de permetre fer els treballs de mantenimemt necessaris, i en el cas que estiguin amagades, s'ha de disposar de registres.
Pel que fa a les calderes, cal conèixer les emissions de combustió i la seva eficiència abans de fer l'eleccció. És recomanable que el rang d'emissions de NOx sigui menor de 100 mg/kWh. Quant al rendiment, la classificació és establerta a la Directiva 92/42/CEE.
Els materials més utilitzats en canonades per a conduccions de gas en interior d'edificis són el coure, l'acer negre i el polietilè. El coure actualment és el més utilitzat, encara que el polietilè és més recomanable des del punt de vista mediambiental, ja que millora el sistema de muntatge, la seguretat i durabilitat de la instal·lació. El coure i l'acer negre tenen uns processos d'elaboració amb un elevat consum d'energia i l'extracció significa un impacte ambiental important.