Alguns materials adhesius s'obtenen de recursos renovables encara que les seves aplicacions són limitades. La majoria són termoplàstics i compòsits que obtenim de recursos no renovables. Pel que fa a la seva aplicació i ús, ens ajuden molt a l'hora de rehabilitar i refer elements constructius, cosa que permet allargar la seva vida útil. Per contra, la seva reutilització és pràcticament impossible.
Entre els primers, hi trobem les coles d'origen animal com les derivades dels col·lagen, que obtenim de restes d'escorxadors o la cola de caseïna, obtinguda de les fosfoproteïnes presents a la llet. Les coles d'origen vegetal podem obtenir-les del midó, els cautxús o de resines naturals.
Els derivats de recursos no renovables són normalment de dos tipus: els temoplàstics adhesius, consistents generalment en un polímer en solució o emulsió amb un dissolvent o aigua. L'altra opció són els polímers de compostos que requereixen calor o una reacció química entre dos o més components (p.e: resines epoxi).
Els problemes mediambientals dels adhesius els trobem sobretot en la seva fase d'aplicació, ja que per la seva forma d'ús generalment els trobem encapsulats entre d'altres materials. Els riscos són, entre d'altres, la inhalació de vapors de dissolvents orgànics, la irritació de la pell o dels ulls per contacte. Alguns taulers de partícules de fusta utilitzen com a aglomerants adhesius que contenen formaldeïd, que es pot emetre a l'ambient interior dels edificis.